El Paku Poku Koku, o; La classe d’avui.

La classe d’avui ha anat de la història d’en Pako Poku Koku, ha estat una de les poques vegades en què una història tan completa i "amussante" pot ajudar a impartir una classe de física aplicada, ara conto la història i després alguna cosa que hem fet a la classe;

"Diuen que en Paku Poku Koku era un noi jove, amb poques llums, que es va col·locar d’aprenent de paleta (allò que comunment anomenem "manobre").

Un dia, quan la finca en la que estaven treballant ja estava enllestida, el capataç li va demanar que baixès un munt de totxos que havia quedat a la terraça superior de l’edifici.

En Paku Poku Koku va muntar una politja i va posar els totxos a dintre d’un tonell de fusta (tipus bota de vi) que hi havia per allà. Va enganxar el tonell a la corda de la politja i va baixar per tibar de la corda i anar baixant el tonell dels totxos a poc a poc.

Però en Paku no comptava amb que el pes dels totxos i el tonell era superior al seu, de manera que quan va fer la gran forçada per començar la feina, el tonell es va aixecar, va quedar sobre la vertical de la politja i va començar una cursa accelerada a 9,81 m/s². En Paku que no tenia altra cosa al cap que evitar que els totxos es trenquessin va quedar agafat a la corda molt fort, i clar… se’n va anar cap amunt amb una acceleració de 9,81 m/s². Quan, a la meitat del camí, en Paku i el tonell es van trobar el cop va ser impresionant, però en Paku ja no soltava la corda per res, donat que ara li anava la vida.

El tonell va arribar a baix de tot al mateix temps que en Paku es pessigava els dits d’una ma amb la politja. El Plof! va ser majúscul, amb la desgràcia per al Paku que es va trencar el cul del tonell, i llavors ja no suportava el pes dels totxos.

Ara en Paku pesava més que el que hi havia enganxat a l’altre extrem de la corda, de manera que va ser ell qui es va accelerar a 9,81 m/s² en direcció cap al terra, mentre que el tonell ho feia en direcció cap al cel celestial, a la meitat del camí es van tornar a fer un petó amistós, però el pitjor va ser que el pobre Paku va caure tan llarg com era sobre el desordrenat munt de totxos que hi havia quedat al terra. Va perdre el coneixement i va deixar anar la corda, amb la qual cosa, ara el tonell va tornar a accelerar-se cap al terra, on finalment va caure sobre en Paku."

 

Avui la classe anava de politges, i aquesta és la manera més gràfica i frapant que he trobat fins a dia d’avui per tal que:

a) els alumnes parin atenció (entre rialles) a l’explicació dels efectes de les forces.

b) els alumnes entenguin que la força motriu pot estar a qualsevol cantó de la politja.

c) els alumnes que en el futur treballin de paleta no facin el que va fer el Paku.

 

També els he mostrat la politja virtual que hom pot veure en aquest vídeo; politja virtual. No tinc massa clar el funcionament, jo crec que és una cosa d’inèrcia, però un amic meu m’ha dit avui que deu ser cosa de la força centrífuga…

I, finalment, hem estat jugant amb un polipast de 8 politges amb què un alumne ben petit, sense massa esforç, ha pogut juntar als 4 més garrulus de la classe, que feien cara d’estar a punt de cagar-se mentre els seus peus relliscaven pel terra de la classe sota la "força" del petit.

Ha estat una classe força divertida, al menys ara entenen una mica més com funciona una politja i un polipast 😀 (a costa d’en Paku Poku Koku i dels meus "artefactes").

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: El Paku Poku Koku, o; La classe d’avui.

  1. deric diu:

    però no donaves classes d’informàtica?

Els comentaris estan tancats.