un globo, dos globos, tres glooooobos…

Diuen que la darrera cosa que s’ha de posar a un llibre és el títol, i quanta raó tenen! He estat una estona pensant quin títol li posava a aquest post i això ha motivat la entrada, però encara no el títol mateix.

Podria seguir "divagant" sobre el tema i parlar de l’escriptura durant unes quantes línies més, però avui vull parlar sobre un altre tipus d’escriptura. Des de petit que sempre havia tingut el neguit de fer un diari, agafar una llibreta maca i escriure-hi les coses que em passaven i els pensaments que tenia. No ho vaig fer mai, la mandra em pot, sempre m’ha pogut i sempre em podrà, quan es tracta d’ella no tinc remei, em deixo caure als seus braços.

Dic això perquè ara he començat a fer una mena de "diari" i a sobre per duplicat, en una agenda personal apunto els ítems importants de la jornada, a més a més dels compromisos i altres events, i en el quadern del professor faig el mateix, sé que és necessari fer-ho almenys en el darrer cas, però també sé, que com sempre, la mandra em passarà el seu braç per sobre, notaré la seva escalforeta i em deixaré seduir per les seves raons ensucrades. I sinó, només cal fer un cop d’ull a aquest bloc, al principi va ser un poc erràtic, després va passar a ser diari, fins i tot dies de dues entrades i ara… ara l’entropia torna a guanyar, què hi farem? És una de les màximes lleis inquebrantables del sistema Univers.

Finalment, tot i que podria anar en un altre post, he vist consells i estratègies per aconseguir que el meu bloc sigui ultrapopular (res a veure amb els de Gènova a Madrid), obtenir mil·lers i mil·lers de visites, ser comentat aquí i allà… però, mire Usté (amb entonació fatxenda i bigotil) es que yo no quiero eso. Em conformo amb les famoses 6 visites setmanals dels meus posts, m’intriga un poc saber si són sempre les mateixes persones (o la mateixa persona 6 vegades) també he vist que com deia aquell… mica en mica s’omple la pica i quan de tant en tant miro les estadístiques del bloc veig que alguns posts de 6 passen 20 i dic per a mi mateix: "Vaja! Sant Google deu haver guiat els passos furtius d’algú cap aquí… haurà trobat el que buscava?"



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: un globo, dos globos, tres glooooobos…

  1. deric diu:

    Jo per poder escriure bé el primer que necessito és el títol, si no vaig perdut, sense un destí clar…
    Realment no tens un blog perquè et visitin o et comentin però si no t’ho fan et sents una mica com predicant en el desert.

Els comentaris estan tancats.