A different kind of Lottery

Sembla que aquesta setmana s’han fet públics els llistats provisionals del concurs de trasllats i al centre on treballo ha semblat com si haguès tocat la loteria, pràcticament tothom està força content amb el que li ha tocat, tots es van apropatn allà d’on són, o bé han anat a parar a l’institut on hi tenen companys/amics/familiars/coneguts… aquesta setmana la gent que ha sortit a les llistes duia un estrany somriure a la cara, com de Mona Lisa però en econòmic.

A mi també m’ha tocat la grossa, m’han assignat (de manera provisional) el centre que havia demanat en primer lloc, jo que em temia que em toquès alguna cosa perduda a 1 hora de camí de qualsevol lloc perquè creia que tenia pocs punts, però Deu ni do la de punts que tinc per ser dels "novatos" i Deu ni do lo prop que m’ha tocat del pis de la Roser, només a 10 minuts a peu.

M’ha tocat un megainstitut amb mil anys d’història, les referències són bones/neutres cosa que no està gens malament, per un costat en tinc moltes ganes, però per un altre em sap greu deixar de veure cada dia a la gent "del pinyol", companys i companyes amb qui he aconseguit una gran relació, hi estem en sintonia i ens cobrim els uns als altres, sé que trobaré gent molt interessant, però això no em treu que m’estimi molt als que he conegut aquests 3 anys i que els/les trobi a faltar, igual que alguns alumnes que juntament amb aquests/es companys/es han fet que a pesar de los pesares valgui la pena aixecar-se cada matí per anar-hi a la feina i formar-se cada any per poder aportar coses noves.

Bé… jo ja tinc la meva butlleta premiada, em queden noranta i escaix dies de gaudir del balcó amb vistes al mar, carpe diem!

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.