Petita història d’un hort de balcó

Aquesta és la petita història d’un hort de balcó.

Enguany, igual que l’any passat, al centre on treballo vam començar a fer l’hort a principis d’octubre. Vam tenir bastant sort i moltes de les coses que haviem plantat i sembrat el curs anterior havien escampat les seves llavors i estaven creixent de manera espontània, així que vam aprofitar tot allò que es va poder, introduïnt així la cultura de l’autoabastiment.

Això va motivar que a casa també fessim un petit hort, tan petit com dues garrafes de Phont Véia de 8 litres escapçades i un recipient quadrangular, per mandra i altres coses no vaig anar a per la "terra" fins finals d’ocubre, la vaig agafar de la riba de La Tordera i he de dir que és molt sorrenca, bastant semblant a la que tenim al centre, li vaig barrejar vàries boletes d’adob i una mica de turba. Amb tota la il·lusió del mon mundial vaig sembrar unes quantes faves, uns quants pèsols i uns pinyols de lichis.

Els pèsols no van germinar, al centre tampoc, remenant la terra els vaig trobar completament coberts de fongs i això que estaven impregnats amb fungicida/insecticida (és el que té comprar llavors comercials), les faves en canvi van germinar i van crèixer molt i molt ràpidament, la Roser i jo ens fregavem les mans pensant en les favetes baby saltant a dintre de la paella, truita de faves, paella amb faves i carxofes… però el dia de Sant Esteve el vent va bufar i bufar i les faves va trinxar.

Per solventar allò dels pèsols vaig optar per la opció "classe de ciències", així que vaig agafar uns quants pèsols, els vaig posar sobre un paper de cuina els vaig mullar i posar en un lloc fosc i fresc, els anava mullant de tant en tant i al cap d’uns dies ja tenia un germinats preciosos. Fins i tot hi havia uns quants que tenien fongs, de fet ja em semblava a mi que les espores dels fongs venien amb les llavors. Els vaig treure del paper i els vaig plantar a les garrafes.

Entre les restes de les faves vaig posar llavors de rave, que sí que van germinar i ja ens els hem menjat en amanides i sols amb oli, vinagre i sal.

Al recipient quadrangular hi vam posar tres bulbs de tulipà que vam comprar aquest estiu a Amsterdam (of course) i després de passar el més cru de l’hivern els grills van començar a sortir de la terra.

Divendres vaig tornar a poblar les garrafes, que romanien buides des de que ens vam menjar el darrer rave, hi he posat tres tomateres en una i dues en l’altra, i és que a casa ens agraden els tomàquets en deliri.

Així que actualment tenim cinc tomateres (de les que al menys una és "cherry"), nou tulipans a punt de fer capoll i tres pesoleres (o com es diguin) que s’enfilen per la barana del balcó i que ahir van fer la primera flor. Ja hem menjat uns pocs raves i recordem amb carinyo les deu faveres que el vent s’enduguè i els pinyols de lichis que mai no van arribar a germinar.

Ah! Quasi se m’oblida… és totalment ecològic, només hi posem l’aigua que recollim de l’aixeta de la dutxa quan volem aigua calenta i la que ve és freda, restes de café, fum de cotxes, pols de les obres del poble, sal del mar i sol solet vine’m a veure, vine’m a veure.

Al centre també fem més o menys el mateix tractament, tot i que divendres ja vaig veure mosca blanca volant per allà i em sembla que farem una decocció de tabac per "convidar-les" a marxar. Perquè si es poden fer les coses de manera natural… per a què fer servir additius?

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.