La primera guàrdia!

Avui he tingut la meva primera guàrdia, bé… la primera en la que he substituït una professora que no ha pogut venir al centre (espero que no sigui grip A… 🙂 he apuntat quina feina havien de fer els alumnes en un bloc de notes que també he estrenat avui i he anat cap a la classe, quedant entesos que jo faria la primera hora i la companya amb qui comparteixo guàrdia faria la segona.

En arribar a la classe els alumnes han anat seient i baixant el volum del soroll que anaven fent mentre jo anava apuntant la feina a la pissarra. Una vegada apuntat els he dit "bon dia" i tot seguit he demanat si faltava algú, ho he apuntat al paper de les faltes i he començat a fer la meva feina, però he "detectat" un alumne que tenia la ment en un altra galàxia, aleshores se m’ha passat pel cap fer un petit experiment a lo Sabater Pi, me l’he estat mirant fixament durant uns cinc minuts, quan s’ha adonat que l’estava mirant només a ell s’ha començat a posar nerviós, ja no sabia com posar-se, li ha començat a dir a la companya que l’estava mirant, l’altra (que estava fent la seva feina) ho ha comprovat i ha seguit treballant.

Tot seguit he agafat la meva llibreteta i he començat a apuntar:

"La major part del temps el subjecte A es dedica a fer tallaruques de paper i mirar d’enganxar-les. Després de 20′ es dedica a treure coses de la motxilla, un estoig ple de retoladors desordenats, i netejar-se les ulleres durant 2′. Tot i haver tret l’estoig encara ha de mirar més coses a la motxilla, per escriure la primera cosa esbufega tot demostrant un gran cansament mental. Em mira i demana "què?" amb to desafiant i sonriu. Faig com si no l’haguès sentit però com que insisteix li dic que faci tal com està acostumat a fer, com si jo no hi fos. Xerra amb la companya i deixa d’escriure. Continua cercant a la motxilla i a l’estoig. Torna escriure amb un altre bolígraf, són les 08:48 i la classe començava a les 08:25. Continua esbufegant i de tant en tant escriu alguna cosa. Quan es torna a sentir observat sonriu un tant nerviós…" 

anava per aquí quan ha arribat la meva companya i jo he marxat deixant-lo "fer la seva"  que al cap i a la fi és el que sempre fa, o al menys això m’ha semblat.

 

Crec que faré més experiments etològics en circumstàncies semblants.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.