Ai! Qu’em pixooooooooooo!

…."porque no es lo mismo estar subido en un andamio que trabajar dando clases"…. Senyor Corbacho dix it, no el José, el Celestino que sembla que fa més gràcia encara.

 

Doncs l’home té raó! Jo que he estat "subido en un andamio" i ara estic "dando clases" garanteixo a qui ho vulgui demanar que no és el mateix, ni molt menys, quan estava "subido en un andamio" em cansava físicament, treballava unes 10-11 hores al dia, "haga frío o calor" i tenia les mans fetes un cromo, però quan sortia del "tajo" desconnectava totalment, arribava a casa i no tenia coses rondinant pel cap, els caps de setmana aconseguia la pau total i el dilluns tornava al "tajo" amb noves ganes i energia, durant uns quants anys he estat "subido en un andamio" i per tant d’experiència no me’n falta.

Ara… "trabajar dando clases" no em deixa les mans fetes un cromo ja que vigilo una mica, fins i tot quan vaig a l’aula de Tecnologia i treballo amb materials i eines tècniques, com a molt puc dir que la pols del guix em fa mal al coll i de tant en tant perdo la veu i tinc "carraspera", però quan surto del "tajo" no sempre puc desconnectar, de tant en tant em ve al cap si no ho estaré fent prou bé perquè n’hi ha tres o quatre que no rasquen bola quan els demano, perquè n’hi ha un parell que tot i ser inteligents perden el temps, el seu i el dels companys, fent ruqueries. Quan surto del "tajo" miro i remiro si hi ha algun material alternatiu, diferent, més didàctic i entretingut, passo hores buscant materials nous i innovadors, busco com ‘enganxar’ als abúlics i als apàtics. Quan venen les vacances em costa desconnectar durant els primers dies i quan s’apropa la fi ja estic barrinant com afrontar allò que ha quedat pendent, com canviar la forma de "trabajar dando clases" per tal que tothom pugui treure el rendiment de que és capaç i no ho aconsegueixo.

 

Al "trabajar dando clases" em trobo alumnes d’altres cursos que fan comentaris despectius sobre els seus professors pels passadissos en veu alta, totalment gratuïts,  em trobo alumnes fent moneries al meu davant acabant amb una rialla estúpida que evito analitzar, em trobo amb gent realment malalta del cap que ha de conviure amb altra gent que no en té cap culpa… em trobo amb gent que podria fer molt més del que fa sense massa esforç, em trobo amb…

 

Al "trabajar dando clases" em trobo amb un gran sentiment d’impotència i d’inutilitat de la tasca que faig, quan treballava "subido en un andamio" veia com construïa amb les meves mans parets, forjats, tabics, sostres, marcs de portes i finestres, estructures, estances, habitatges, llars, barbacoes, banys, jardins, camins, casetes de camp, cuines, balcons… feina dura, però amb resultats visibles i palpables, amb problemes d’execució però solucionables amb coneixment dels materials i les tècniques i un pèl d’imaginació. Arribava a casa cansat del cos. Ara hi arribo cansant de l’ànima.

 

Gràcies per la seva observació, senyor Corbacho.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.