La magnitud de la tragèdia

Anava jo l’altre dia tan tranquil de l’habitació al menjador amb el portàtil a la ma i el carregador a l’altra quan de sobte el cordill del carregador va quedar enganxat en la maneta d’una porta i sense saber com ni per què el portàtil va sortir volant i va picar tot llarg i pla com és al terra…
El vaig recollir amb cura i mimo i un cert alleujament al veure com a la pantalla encara hi havia la pàgina web que estava mirant i les tecles responien bé, també el touchpad, el vaig posar sobre la tauleta i llavors vaig començar a sentir un “gnyec-gnyec” que feia el disc dur, no podia veure cap altra cosa que la pantalla amb aquella web congelada, res no responia, ni combinacions de tecles, ni moviments de ratolí…
Vaig reiniciar i llavors em va dir “Disk not found…” així que el “gnyec-gnyec” era això, que el disc dur ens havia deixat per sempre més, el vaig treure i tornar a posar, però na de na, no volia funcionar, el vaig dur a la botiga d’informàtica que hi ha sota casa i allà el tenen, mirant si poden treure la informació que hi ha.
Al principi m’ho vaig agafar molt bé, fins i tot amb una certa eufòria ja que feia temps que volia formatar i tornar a instal·lar perquè ja acumulava molta porqueria i anava lent, però poc a poc he anat veient com el back-up que vaig fer a l’octubre no era tan complet com pensava i com des de l’octubre fins ara hi ha molta cosa que em serà bastant difícil de tornar a obtenir, més que res perquè no recordo què era, també vaig instal·lar el Thuderbird i quan se’m va connectar a la compta de l’x-tec em va baixar tots els missatges del servidor a algun lloc del disc dur que no vaig incloure al back-up, per no parlar de les adreces d’interès, les contrasenyes desades del Firefox i unes quantes altres coses…

Però ves per on que ara tinc un disc nou de 320 GB del que em queden lliures 26 GB perquè he posat un Wistah de 64 bits (el d’abans era de 32), un Ubuntu 9.10 i un Fedora 12, per aquest ordre i ha passat que el Wista ja necessita la bestiesa de 30 i tants GB per la instal·lació BÀSICA!!!! incloent’hi actualitzacions i programari mínim imprescindible per anar per la vida, a l’Ubuntu li he posat 60 GB per allò de que al ser un disc gran em veia amb cor de ser generós i finalment a l’instal·lar el Fedora no vaig entendre bé com anava allò de les particions i el molt cabró s’ha agenciat els 200 GB que volia deixar per el Wistah (per fer particions en NFTS) i m’ha deixat només 60 GB pel Güind’ous dels ídem i a sobre per una banda s’ha carregat l’Ubuntu del Grub (arrancador) i no connecta al WIFI tot i que el veu i que li poso la contrasenya en ASCII i en HEX (per si de cas)… grrrrr

Així que a pelear toca!!!



1 comentari

La Bastet va de passeig

Finalment ha arribat l’hora que la Bastet surti de casa, ja fa un mes li vam comprar un arnés i una corretgeta però de moment només li haviem posat per casa, ahir al migdia vam anar a comprar i la Roser va dir que seria bona idea treure la Bastet un moment a la plaça, així que li vaig posar l’arnés i la corretja i la vam posar a dintre d’un cistell de vímet.

Mentre la Roser era a la carnisseria jo passejava la Bastet per la plaça, primer se li va fer estrany però a poc a poc va anar agafant soltura i deixant-se anar. Va començar a caminar tota xula amb l’arnés negre (la Roser li diu "la tanga") però quan era jo qui tibava deixava de caminar, estirava les potes i l’havia d’arrossegar, llavors feia quatre passes amb cara de "no hi vull anaaaaar"

Avui l’hem treta al matí, quan hem anat a fer una xocolata desfeta amb coca de pinyons (ideal per mantenir la línia), no hem agafat el cistell perquè a la Bastet li agrada molt més anar a sobre nostre, se’ns puja a les espatlles, com si fos un lloro i des d’allà s’ho mira tot, de moment va força tranquila i la gent se la queda mirant (és que és tan maca…) per sort és molt diferent de quan és a casa, que no para de jugar, saltar i mossegar.

Després de la xocolata hem anat a un parc amb gespa on la Bastet ha caminat pel terra sentint i experimentant noves sensacions. Hi havia molts coloms però encara no els diu res…



1 comentari

No és grip

Doncs resulta que no és grip el que tinc sinó bronquitis aguda, cosa que per una banda està força bé, però per un altra m’hauria agradat que fos grip A i així deixar-la enrere ben aviat.

El pitjor és que he anat empitjorant i per això aquest matí he hagut d’anar d’urgències a que em diguessin què tinc, per sort no hi ha pneumònia que és el que més paranoia em feia ja que en vaig tenir una ara fa quatre anys i ja començava a tenir símptomes semblants, la Roser estava molt preocupada i jo li deia que no patís que el d’ara és diferent.

La Bastet cada dia està més dolça, mossega menys però quan ho fa ho fa amb més força i de tant en tant ens llepa els dits, ara la tinc dormida a la falda que és un lloc on li agrada molt posar-s’hi. La Roser li diu que és una capulla perquè vol més al papa que a ella, cosa que no és cert perquè només que sent la porta va a veure si és la Roser que entra.

Estem encantats amb la bestioleta.



1 comentari

La font

És increïble, mai no hauria arribat a imaginar que en un dia hi poguessin rajar-ne tants! Ahir en plegar de la feina estava molt fet mistos, tenia el cap com agafat per unes immenses mans que l’estrenyien i notava una escalfor estranya per dintre meu, així que en arribar a casa (em va costar conduir en aquell estat) vaig agafar el termòmetre i apa! quasi 38ºC de l’ala.

El que no m’havia passat mai (que jo recordi) és rajar tants mocs i tan fluïds, estic tot el dia amb els mocadors de paper amunt i avall, cap al lavabo a buidar… però això sembla que no tingui aturador. A veure si se’m passa aviat i recupero la normalitat, que ja tinc el nas irritar de tant fregar.

 

Cuideu-vos 🙂

Comentaris tancats a La font

Si la bastet fos un producte financer…

Aquests dies han estat una autèntica bogeria, la Bastet creix a marxes forçades, me la miro i penso que si fos un producte financer ens faria rics! Ja és el doble de gran que quan la vam recollir del carrer (ara fa exactament 3 setmanes), està molt més activa i s’hi fixa en tot i en tots, de tant en tant ens mira fixament als ulls, abans de fer un salt. També ens busca les mans per mossegar-nos i esgarrapar-nos, jo tinc les mans fets un cromo, la Roser no tant perquè ella no juga a engrescar-la tant com jo.

Ara l’estem acostumant a menjar pinso sec perquè creiem que ens mossega perquè li estan creixent les dents, per cert unes dents molt i molt esmolades que fan un maaaaaaaaaaaaaal..

Avui he fet arrós amb llamàntol per dinar i a la Bastet li ha tocat mig cap del llamàntol perquè es vagi familiaritzant amb el peix. De moment se’l mira i sembla que juga amb l’antena del bitxo. Pot ser perquè els agrada el peix però no el marisc? Això espero, que un troç de peix és més barat que una gamba vermella.

Comentaris tancats a Si la bastet fos un producte financer…

La Bastet treballa per la guerrilla

La Bastet treballa per la guerrilla, ara es dedica a perseguir-nos per la casa, amb les cames molt plegades, el cos a ran de terra i sigil·losament, fa petites curses com d’amagatall a amagatall i quan creu que ningú no la mira fa una cursa més llarga.

Quan arriba a l’objectiu fa saltironets d’aquí cap allà ensumant, esgarrapant, mossegant i cap a un altre lloc… és una guerrillera molt eficient!

 

Pd. Per sort encara no ens fa malbé ni la roba ni els mobles… toquem fusta per veure quan dura això.

Comentaris tancats a La Bastet treballa per la guerrilla

A punt del desquici

Estic a punt del desquici, és la primera vegada que faig primer d’ESO i ja sabia que seria més "guarderia" que no pas donar continguts, però és que la darrera setmana sembla com si els quatre primers s’haguessin posat d’acord, cada cinc minuts s’ha de dir "Calleu, si us plau" i res de res, estic pensant diferents estratègies per mirar d’evitar que la classe sigui jo explicant a ningú que m’escolti…

Comentaris tancats a A punt del desquici

A punt del desquici

Estic a punt del desquici, és la primera vegada que faig primer d’ESO i ja sabia que seria més "guarderia" que no pas donar continguts, però és que la darrera setmana sembla com si els quatre primers s’haguessin posat d’acord, cada cinc minuts s’ha de dir "Calleu, si us plau" i res de res, estic pensant diferents estratègies per mirar d’evitar que la classe sigui jo explicant a ningú que m’escolti…

Comentaris tancats a A punt del desquici

La primera gebrada

Avui hem tingut la primera gebrada, he anat la feina amb el cotxe de la Roser qeu té termòmetre i a mig camí ha pitat l’avís de glaç a la calçada, això vol dir que havia baixat de 4 graus, en arribar al centre he trobat que marcava 2,5! i pel camí he vist l’herba pintadeta de blanc.

Ja tenim aquí la fresqueta de la plana 🙂

Un company que és d’aprop del meu poble (a València) ha dit que feia molt fred… jajajaja! li he demanat si ha estat mai tant a l’interior i m’ha dit que no… pos no li queda na…

 

Per cert, ja sé que no passa per aquí, però a l’Anicet C. li han donat el premi d’educació d’enguany en la categoria de mestres/professors, el conec d’un curs que vam fer junts i el cert és que és una canya de profe, jo de major vull ser com ell.

Felicitats, Anicet 🙂

Comentaris tancats a La primera gebrada

Primer xascu!

Ja m’he ensopegat amb la primera gran sorpresa desagradable, la setmana passada vam fer el primer examen perquè, entre altres coses, la setmana que ve és la preavaluació i necessitava tenir més dades sobre els meus pupils, així que vam fer un examen avisat a 1r i un de sorpresa a 2n.

De la part de continguts ha anat bastant igual que a altres centres on he estat, però el que més m’ha cridat l’atenció és que per cada falta d’ortografia trec una dècima, sigui un accent, sigui una h o una b per una v, totes valen igual. Molts van acabar l’examen força estona abans de l’hora (habitual) i tot i obligar-los a tenir-lo davant i dir-los que repassessin per si podien posar alguna cosa més o per detectar faltes ells van fer el que fa quasi tothom, mirar cap a totes bandes i deixar passar el temps.

Qui no ha mirat cap a altres bandes he estat jo i m’he trobat que hi ha alumnes que en un sol full a dues cares fan al voltant de 40 faltes d’ortografia bàsiques! Això ja m’ho havia trobat, però eren un parell o dos per classe, no com ara que m’he trobat que qui escriu bé en són un parell o dos per classe!!! Fins i tot alumnes que han tret força bona nota per continguts han suspés per faltes.

I després em toca escoltar allò de: però si la teva assignatura és ………. quina importància té que fem faltes? Si fos català…

M’he estat pensant seriosament si compto les faltes o no, ja que a mi no fa més que portar-me feina extra que al cap i a la fi, com diuen ells, no dono català, oi?

Comentaris tancats a Primer xascu!